Ahir, a Maresme Digital TV, una entrevista per analitzar diferents aspectes del present i futur de Pineda de Mar.

Si teniu una estona o una mica de curiositat, mireu un tall fent click sobre la imatge…

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Menys festes, i més…?

Després d’un llarg treball, l’Ajuntament ha aprovat un pla econòmic per al període 2010-2013 que ha de permetre reduir el dèficit actual, ajustant les despeses generals de l’Ajuntament.

Quan hem de plantejar un retall, penseu que el debat polític, dins el govern i amb l’oposició, és molt fort. Ningú no nega la bondat dels diferents programes i accions que es desenvolupen al municipi (perquè totes tenen com a únic objectiu millorar la qualitat de vida dels ciutadans); però tampoc ningú no nega que, en la situació actual, s’han d’ajustar despeses. Què retallem?

Les crítiques i les propostes més oportunistes a la gestió municipal sempre van en la mateixa direcció:

     - Retalleu despeses en cultura i festes!

     - Molt bé, doncs no fem la Festa Major?

     - Ah, no! La Festa Major s’ha de fer.

Estem en època de contenció econòmica, però desacreditar gratuïtament el valor social i cultural de les festes populars és un exercici de demagògia que diu poc a favor d’aquells que volen fer menys festes, però que després hi van.

La Festa Major s’ha de fer, s’ha de gaudir i s’ha de viure. Perquè és un punt de trobada per a la gent, que ens fa sentir pinedencs i que identifica la nostra manera de viure el poble. Perquè és una manifestació de la nostra cultura, record de les velles generacions i herència per als més joves. I, fins i tot, si hem de pensar només en diners, la Festa Major s’ha de fer perquè és una activitat que genera importants ingressos per a l’economia del municipi (hostaleria, restauració, comerç, transport…), que es beneficia d’aquests dies en què els carrers bullen de gent.

Però també som responsables amb la situació actual, del poble i de les famílies. Per això hem plantejat una Festa Major sense grans despeses: no fa falta una orquestra de 20.000 euros per passar-ho bé ni allargar la festa10 dies. A més, comptem amb la col.laboració, ara més valuosa que mai, de les nostres entitats, que participaran activament en una part molt important del programa. Inclús hi ha empreses que han patrocinat alguns actes (aquest any, els focs artificials no costen un sol euro a l’Ajuntament).

Festa Major? Sí!

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Al darrer Ple es va aprovar un pla de sanejament que té com a objectiu principal reduir les despeses de l’Ajuntament, per ajustar-les als seus ingressos. A l’oposició, i a CiU en particular, li agrada molt parlar del tema, i increpar el govern acusant-lo de malgastar els diners. Només dues consideracions a les seves crítiques, tan repetitives com demagògiques.

La primera, el dèficit municipal no s’ha generat per gastar ni malgastar, sinó perquè els ingressos de l’Ajuntament han caigut considerablement. Una pregunta per a CiU: També opina que les famílies estan en crisi econòmica perquè malgasten?

I la segona consideració. Molts dels problemes econòmics de l’Ajuntament estan provocats per la situació en què CiU va deixar el municipi l’any 2007. Valguin 10 exemples de “regalets” de CiU que hem hagut d’assumir durant aquests anys:

1. Pàrquing de la Mina. Tres dies abans de les eleccions, l’alcalde Morell va signar un contracte de lloguer blindat a 4 anys del pàrquing de la Mina, per un import proper als 500.000 euros.

2. Endeutament. 21 milions d’euros d’endeutament.

3. Biblioteca. Les obres de la biblioteca s’han encarit perquè l’empresa que CiU va contractar no era prou solvent i ha fet fallida.

4. Obres mal fetes. Diverses obres que havia acabat CiU s’han hagut de refer per deficiències (c/ Mar, c/Major, pg. Costa Brava…).

5. Escola d’adults. S’ha hagut de modificar la gestió de l’escola d’adults perquè el govern de CiU tenia els professors contractats irregularment.

6. Serveis hiperdeficitaris. CiU va crear molts serveis deficitaris, que no es podien pagar amb els diners que es treien de la construcció (sense tenir en compte que aquests diners són uns ingressos variables, que podien caure).

7. Ajuts externs. Durant el govern de CiU els ajuts que van aconseguir de la Generalitat, la Diputació o l’Estat van ser mínims.

8. Manteniment d’escoles. El manteniment de les escoles era insuficient.

9. Carrers i asfaltat. Els carrers i l’asfaltat no s’havien millorat en molts anys.

10. I d’altres coses que fa lleig d’explicar.

Hem malgastat? Difícil quan no hi ha ingressos i t’has de dedicar a tapar els forats que els altres et van deixar.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

“Jo pago els meus impostos…!”, una expressió molt habitual quan reivindiquem els nostres drets com a ciutadans davant l’Administració o quan s’aixequen banderes de partit polític per intentar criticar el govern municipal.

Però, quant costa realment (des del punt de vista dels impostos i taxes que cobra l’Ajuntament) viure a Pineda?

Veieu la següent taula comparativa amb dades de les Ordenances Fiscals (gener, 2010) de diversos municipis de l’entorn, i opineu.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

En la situació actual (la crisi econòmica internacional ha provocat una forta caiguda dels ingressos) és obvi que les administracions públiques hem de fer un gran esforç de racionalització de les despeses. L’Ajuntament de Pineda de Mar, com els de resta de Catalunya, està debatin durant aquest dies quines haurien de ser les mesures d’estalvi i finançament a adoptar. El debat és sempre molt intens, i, per això, voldria compartir amb vosaltres una part de debat.

El punt de partida. Els ingressos extraordinaris de l’Ajuntament, que des de finals dels anys 90 es fonamentaven sobretot en el sector de la construcció, han caigut dràsticament. Falten 3 milions d’euros per continuar fent el mateix que es feia abans. 

Comença el debat: Què fem? Les opcions per resoldre el problema són bàsicament tres: augmentar l’endeutament, retallar despeses, incrementar ingressos.

L’endeutament. Quan va començar la legislatura, l’any 2007, vam heretar l’Ajuntament amb un deute de 21 milions d’euros, que ens obliguen a pagar als bancs (interessos+amortitzacions) 4 milions d’euros l’any. Si l’Ajuntament no hagués estat tan endeutat l’any 2007, avui no tindríem cap problema econòmic: els 4 milions d’euros que paguem als bancs és el que ens falta per equilibrar ingressos i despeses.

Enfront d’això, el govern socialista i d’esquerra va posar en marxa l’any 2008 un pla de reducció de l’endeutament, que s’ha rebaixat dels 21 milions inicials a una previsió per a aquest any de 17 milions. I d’altra banda, tenim previst refinançar una part del deute actual, per reduir els pagaments que hem de fer als bancs.

Les despeses. Una part important de l’ajust econòmic passa per retall de les despeses. En aquest línia, les mesures previstes són moltes i, en alguns casos, molt dures: reducció dels sous del personal i dels polítics; reducció de despeses no bàsiques (protocol, comunicació, activitats lúdiques, etc.); renegociació de contractes amb proveïdors; etc.  

La demagògia sobre les despeses, però, no serveix per estalviar ni per pagar factures. Hem retallat tot el que es podia retallar i més; i encara falta algun ajust més. Si eliminesim totes les activitats culturals i tots els sous dels polítics, no reduiríem ni un 10% del dèficit municipal. Estem aplicant retalls a totes aquestes partides de despesa, perquè tot suma; però quan algú faci exercicis fàcils demagògia sobre retallar això o allò altre, pregunteu-li: Quant estalviaríem amb això? I la resta…? 

Impostos o taxes. Hem adoptat totes les mesures possibles per reduir l’endeutament. Hem adoptat totes les mesures possibles per reduir les despeses. I encara falten diners per equilibrar ingressos i despeses. Per quadrar els últims números, només queden dues opcions: o fem que ho paguin tots els ciutadans, a través dels seus impostos, o fem que paguin més els usuaris de determinats serveis?

Tots els problemes econòmics de l’Ajuntament es solucionarien pujant l’IBI (“la contribució”) un 50%. Òbviament no ho farem. El que si hem fet ha sigut un estudi econòmic de tots els serveis municipals de competència no obligatòria (llar d’infants, escola d’adults, gabinets de salut, etc.), per valorar el que costen, quina part paguen els usuaris i quina part paga l’Ajuntament (és a dir, la resta de ciutadans que no són usuaris d’aquests serveis).

La conclusió final ha estat evident. Hi ha determinats serveis que costen molt, on els usuaris paguen molt poc, i això genera un gran dèficit entre ingressos-despeses que han d’acabar pagant tota resta de ciutadans. Per tant, és imprescindible pujar els preus (taxes) que paguen determinats usuaris. 

Només dos exemples de serveis que són insostenibles. Hi ha cursos de l’escola d’adults en que es cobren 20 euros l’any per alumne, quan el cost total del curs supera els 20.000 euros. A les llars d’infants de Pineda es paguen 80 € al mes, quan a la resta de municipis es paga entre 120-140 € i a les llars d’infants privades més de 150 €.

Els plans d’estalvi exigeixen realisme, esforç i racionalitat. La demagògia partidista sobra. Penseu: Què valen les coses, i com es paguen quan falten diners? Aquest és el debat

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

La creació de treball és la porta de sortida de la crisi: perquè treball és sinònim d’empreses en expansió; i perquè treball és sinònim de consum.

Hi ha Partits Polítics que no tenen cap interès en que el país surti de la crisi, perquè esperen que aquesta situació desgasti prou al govern com per guanyar les eleccions; i posen pals a les rodes de qualsevol mesura o iniciativa que apunti a una solució del problema, perquè només valoren la crisi en termes de vots.

La realitat, però, es prou dura com perquè no fem partidisme de la crisi (aquells que vulguin aprofitar i allargar les dificultats dels ciutadans per guanyar unes eleccions, que en la seva consciència quedi). Ara no es temps de lamentar-se, de llepar-se les ferides, ni de fer sang. És temps de treballar per trobar una sortida a la crisi el més aviat possible.

El passat 2009, el govern socialista i d’esquerra van decidir aprovar el planejament d’un nou polígon industrial a Pineda de Mar, amb la visió de buscar sortides a la crisi econòmica i crear les condicions per atreure empreses i treball al municipi. Avui, aquesta visió de futur ha coincidit amb la de grups inversors que estan començant ja a buscar sòl industrial on expandir-se i que estan cercant les millors ubicacions a Catalunya.

Per al govern pinedenc, la creació d’empreses i treball és la seva prioritat fins a l’acabament del mandat. Des de fa mesos estem establint contactes amb empreses que estiguin disposades a instal.lar-se, invertir i crear llocs de treball a Pineda de Mar. I en aquesta línia, el proper divendres, viatjaré a Madrid junt amb diversos alcaldes catalans i amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya, per reunir-me amb un grup de 300 empresaris de tota Espanya i presentar-los el nou polígon industrial de Pineda de Mar, amb l’objectiu de captar inversors que estiguin interessats a instal.lar-hi les seves empreses.

El nou polígon industrial, que ha estat batejat com a INNOVA 21, es un espai adaptat a les necessitats d’empreses mitjanes i comunicat directament amb l’autopista C-32, la carretera N-II i el proper desdoblament d’aquesta última.

Les comunicacions del polígon INNOVA 21 han estat una de les principals prioritats en el seu disseny: 4 carrils d’accés a l’autopista Barcelona-Girona, una via de servei de 2 carrils específica per al polígon i 2 rotondes de distribució del trànsit permeten un accés òptim per a tot tipus de vehicles.

INNOVA 21 ocupa una superfície de 200.000 m2, oferint la possibilitat d’edificar 135.000 m2 de sostre industrial i 20.000 m2 d’indústria-aparador, paral.lels a la via d’enllaç amb l’autopista. El polígon doncs, té un potencial de desenvolupament de més de 200 activitats, amb naus que van des dels 300 fins als 1.500 m2.

I un polígon que, a més de l’emplaçament geogràfic i les comunicacions, compta amb diversos factors més que han d’afavorir el seu desenvolupament: un altre polígon industrial annex (de 400.000 m2), en ple funcionament des de fa 30 anys i amb un ampli ventall d’empreses, tant de producció integral com d’activitat complementària; una associació d’empresaris molt activa; i el Centre Innova de desenvolupament econòmic, ubicat al mateix polígon.

Amb tots aquests elements, vull presentar a Madrid el nou polígon INNOVA 21 com una proposta d’inversió per a aquells empresaris que vulguin ubicar les seves activitats en l’entorn de Barcelona, i aprofitar tant el seu potencial econòmic com les seves comunicacions.

El nou polígon és una oportunitat de creixement que no podem desaprofitar; per això, anirem a presentar-lo on faci falta, fins que s’ompli d’empreses.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

En una entrevista al darrer número de la revista Localret es presenten el reptes més immediats de l’Ajuntament en matèria de noves tecnologies.

Podeu descarregar el document a  entrevista-localret.pdf
s

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Durant aquests dies he rebut moltes queixes i comentaris sobre qui estava fent les diferents obres que l’Ajuntament està realitzant als carrers de Pineda, i sobre els treballadors que les fan.

En tots els casos la pregunta i la queixa era sempre la mateixa: Perquè les obres no es donen a les empreses de Pineda? Perquè el treball no es dona als treballadors de Pineda?

Tan debò les coses es poguessin fer d’una altra manera: jo no tinc més interès que el de generar activitat i ocupació per a les empreses i els treballadors de Pineda. I, si és així, perquè no ho fem? Doncs perquè la llei no ho permet.

Qualsevol obra que superi els 200.000 euros de pressupost s’ha de contractar obligatòriament a través d’un concurs obert al que es pot presentar qualsevol empresa. A partir d’aquí, els contractes, també per llei, s’han d’adjudicar a aquella empresa que presenti una millor oferta. I NO ÉS POT FER D’UNA ALTRA MANERA.

Quan la llei ho permet, quan es tracta d’obres més petites, per sota dels 200.000 €, les estem contractant a través de processos restringits, de manera que fem que només es puguin presentar empreses de Pineda (però aquest mecanisme no és possible per als contractes més grans).

I el mateix passa amb els treballadors de les obres. D’acord amb la llei, NO ES POT OBLIGAR A LES EMPRESES A CONTRACTAR TREBALLADORS DEL MUNICIPI. Les empreses tenen els seus treballadors i, si no és així, tenen el dret a contractar lliurement als treballadors que vulguin.

No obstant això, des de l’Ajuntament fem tot el que podem per que es contractin treballadors de Pineda. Parlem a les empreses i els demanem que contractin treballadors del municipi. Posem a la seva disposició els treballadors inscrits a la bossa del Centre Innova. Etc.

I inclús arribem més lluny. Al contracte de les obres de l’Av. Mediterrania van incloure una clàusula per puntuar més a les empreses que contractessin a treballadors dels municipi… Doncs bé, aquesta clàusula va ser impugnada per gremi de constructors de la província de Barcelona, perquè no era legal, i la vam haver de retirar.

Insisteixo: Us asseguro que l’Ajuntament fa tot el que pot per afavorir les empreses i els treballadors de Pineda en les obres que contractem; però els límits que estableix la llei de contractacions no permeten fer més del que fem.

Publicat amb la categoria de General | 1 Comentari

L’economia municipal, els grans comptes de l’Ajuntament, poden semblar molt complexos; però, en molts aspectes, no són gaire diferents dels petits números de l’economia familiar. Aquests dies estem veient el millor exemple.

L’Ajuntament, com les famílies, basa la seva gestió econòmica en ingressos (impostos = salari), despeses (serveis = factures) i crèdits (deute = hipoteca). Durant els últims anys de bonança econòmica, l’Ajuntament, com les famílies, havia incrementat el seu nivell de despesa i endeutament, amb l’objectiu de millorar els serveis públics i les inversions, fins a un punt que només era sostenible si el continu creixement d’ingressos es mantenia.

Però, quin era l’origen d’aquests creixents ingressos? El creixement econòmic dels últims anys, els majors ingressos de l’Ajuntament, els diners de les famílies, tenien relació en gran mesura amb l’activitat de sector immobiliari, el treball entorn la construcció, i el finançament a crèdit. Les famílies tenien més diners, gastaven més i demanaven préstecs per comprar un habitatge. L’Ajuntament ingressava més impostos per la construcció, gastava més en serveis públics i demanava crèdits per fer grans inversions (carrers, biblioteca, etc.).

I va arribar la crisi… A finals de 2008, el mercat immobiliari està saturat, els bancs ja no deixen diners amb tanta facilitat, la construcció s’atura i tota l’economia entra en crisi. Entra en crisi l’economia familiar: les persones es queden en atur, costa molt de pagar les hipoteques i les despeses s’han d’ajustar. I entra en crisi l’economia de totes les administracions públiques, inclosos els Ajuntaments: els ingressos baixen, costa més pagar els crèdits i les despeses s’han d’ajustar.

Aquest és l’escenari en que actualment es troba l’Ajuntament de Pineda de Mar. Després de molts anys bons, estem en un moment de dificultats, i, com les famílies, hem d’ajustar la nostra economia. Els grans ingressos de la construcció trigaran molt a tornar i, per tant, és necessari trobar un nou equilibri entre ingressos i despeses. Com? Doncs de la mateixa manera que les famílies: gestionant millor els ingressos, reduint despeses en aquells serveis i activitats que no són bàsics o que corresponen a altres administracions, renegociant l’endeutament amb els bancs, etc.

Hem de ser conscients de que el cicle econòmic ha canviat, i que l’Ajuntament, com les famílies, han d’adaptar la seva manera de viure a aquesta nova realitat. Només així podrem assolir uns nivells de benestar i qualitat de vida sostenibles a llarg termini.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Durante estos días, en  España, en Cataluña, en Pineda, estamos asistiendo a un ejercicio continuado de política facilona por parte de la oposición, a la que interesa más rentabilizar las situaciones de dificultad para atacar al gobierno que solucionarlas. En el caso de Pineda, dos ejemplos.

Primer ejemplo: el tanatorio. Hace algo más de un año, se empezó a plantear la posibilidad de que Pineda tuviese un tanatorio. Se fueron planteando diversas alternativas, y todas obtuvieron la misma respuesta, oportunistamente negativa, de la oposición.

El primer emplazamiento que propuso el gobierno socialista era un terreno agrícola al lado del cementerio; el grupo 100% per Pineda se opuso porque los propietarios de los terrenos perdían dinero si se calificaban como zona de equipamiento y no como solares para viviendas. Segunda opción, una nave en el polígono industrial: el PP se opone frontalmente porque no lo considera suficientemente digno. Tercera opción, una permuta de terrenos municipales próximos a la carretera; la oposición tampoco está de acuerdo, porque así se frena la libre competencia.

Resumiendo, todos parecen más interesados en que Pineda no tenga un tanatorio, i sigamos yendo a Calella, que no en mejorar los servicios del pueblo. Solución: el Alcalde Xavier Amor anuncia que el Ayuntamiento promoverá la construcción de un tanatorio municipal en un terreno situado junto a la comisaría de Mossos d’Esquadra y que la gestión será concedida a la empresa que pague al municipio en el concurso de adjudiación.

Segundo ejemplo: la crisis económica. Todos los partidos critican sistemáticamente cualquier medida que se propone para solucionar los problemas de la crisis económica, pero no ofrecen ninguna solución alternativa. El PP, se descuelga anunciando que propondrá 30 medidas anticrisis y, cuando llega el momento de la verdad, presentan una retahíla de acciones nada concretas y de nulo impacto sobre la economía local.

Mientras tanto, el gobierno socialista está elaborando un plan de ahorro de la finanzas municipales, que se aprobará en marzo, ha impulsado la ampliación del polígono industrial y, sobretodo, está trabajando en la captación de grandes empresas que inviertan y creen empleo en Pineda.

Gobernar es difícil. Gobernar en tiempos de crisis es muy difícil. Hacer oposición, con planteamientos siempre negativos y vacíos, es muy fácil.

Pese a ello, los socialistas queremos seguir gobernando; porque queremos seguir mejorando Pineda y la vida de los ciudadanos. Simplemente, mirad hacia atrás y pensad en lo que se ha hecho y se está haciendo en nuestro municipio durante estos dos años y medio de gobierno socialista (quizás es eso lo que más molesta a la oposición).

Publicat amb la categoria de General | 1 Comentari