Xerrada sobre el nou estatut dels treballadors autònoms, a càrrec de Manuel Mas (Diputat del Congrés).

Data: Divendres, 16 de febrer

Hora: 20.00

Lloc: Sala d’Actes de Can Comas

Publicat amb la categoria de Agenda, Calendari Cap comentari

Quan un partit es defineix com un partit de classe, existeix el perill de que la seva política es limiti a beneficiar únicament a aquelles persones i zones que pertanyen al seu grup de partidaris.

En el cas de Pineda, la política impulsada per CiU durant els darrers 12 anys s’ha traduït en un absolut centralisme territorial, i en un total oblit dels barris perifèrics. D’aquesta manera, “Pineda centre” ha estat convertida per CiU en l’eix principal i quasi exclusiu dels seus grans objectius: biblioteca, pàrking de la Plaça d’Espanya, reurbanització del carrer Major, etc.

Mentre tant, els “barris perifèrics” han quedat oblidats de qualsevol actuació de millora que vagi més enllà de l’intent, obligat per la pressió veïnal, de solucionar aquelles situacions més crítiques. Allunyats del centre, el govern no pensa en les necessitats de Poblenou, del Carme, de les Creus, de Can Pelai, …; i que dir de les urbanitzacions (que “no formen part del poble” perquè es troben a la muntanya).

“Dicen que la distancia és el olvido” (diu el bolero) però Pineda no és tan gran com perquè la mirada dels polítics que la governen sigui incapaç d’allunyar-se més enllà de 500 metres entorn l’Ajuntament i la Plaça de les Mèlies. Existeix vida fora dels límits del territori electoralment més favorable.

Publicat amb la categoria de General 1 Comentari

Fent un repàs a les informacions aparegudes en el dia d’ahir en els mitjans de comunicació, sembla que la premsa gira entorn dues grans notícies: política i futbol. Això m’ha fet pensar sobre quina relació o paral·lelisme existeix entre aquells que es dediquen a ambdues professions, i m’ha permès arribar a una conclusió bastant interessant sobre quin ha de ser el paper de l’Alcalde en un Ajuntament: president o entrenador?

Hi ha alcaldes, especialment si són conservadors, als qui els agrada fer de presidents omnipotents, decidint-ho absolutament tot en l’organització municipal, encara que per volum de treball, temps i coneixements tècnics no tinguin la capacitat suficient per fer-ho. Són alcaldes presidencialistes, egòlatres del poder, que s’han apropiat dels ajuntaments (en benefici propi i dels seus) i els fan funcionar amb criteris personalistes i ineficaços.

Enfront d’aquest afany de protagonisme i control autoritari, la gestió de l’empresa privada ja fa temps que aposta per un nou model de directiu, el directiu-entrenador (“coaching”), que s’ha de traslladar també a l’àmbit de l’Administració Pública.

Un Alcalde ha de ser, sobretot, “l’entrenador” d’un equip de treball, integrat per polítics i tècnics experts en la gestió pública, als quals ha de saber delegar la responsabilitat i l’execució de les accions necessàries per assolir els objectius (resultats) fixats, donant-los directrius, i impulsant, dinamitzant, supervisant, coordinant i avaluant el seu treball.

L’Alcalde absolutista que pensa “l’Ajuntament sóc jo” està condemnat al fracàs. L’Ajuntament és un equip de centenars de persones i s’ha de dirigir com a tal, entenent que l’Alcalde és el primer treballador, però no necessàriament el més important. Qui guanya els partits: l’entrenador o els jugadors? Un bon Alcalde és aquell que sap treure el millor rendiment al seu equip de polítics i funcionaris.

Publicat amb la categoria de General 1 Comentari