Després de 30 anys de democràcia, el panorama polític continua mostrant en ocasions signes d’immaduresa, provocats per un excés de partidisme en els posicionaments, els debats i les propostes.

L’existència d’esquerres i dretes, de govern i oposició, no significa necessàriament que tots els debat polítics s’hagin de plantejar en termes de bé o malament, a favor o en contra, sí o no, amb la única intenció de debilitar al contrari i guanyar vots. Hi ha qüestions que, per la seva transcendència o urgència, s’han d’entendre com a qüestions d’estat i requereixen d’un posicionament unitari de totes les forces, en pro de l’interès general i de solucionar problemes que no tenen, o no haurien de tenir, color polític.

Aquests dies estem vivint l’exemple de dues situacions que no es poden plantejar d’altra manera que com a qüestions d’estat, i que, no obstant això, s’estan afrontant de manera molt diferent. Una és la crisi econòmica; una crisi d’abast internacional, on els afectats per la recessió són, directa o indirectament, el conjunt de la ciutadania (qui no ha perdut el treball o l’empresa té por a perdre’ls), i on les solucions s’haurien de plantejar en termes global i de consens. L’altra qüestió d’estat és el terrorisme; una lacra que porta dècades coartant la llibertat dels ciutadans, especialment al País Basc, i que no té més opció política que la desaparició.

La crisi econòmica és tema de debat diari, i, malgrat això, la discussió no avança perquè l’oposició no es mou de la seva estratègia, fent un ús oportunista de la difícil situació econòmica que està travessant el país per desgastar al govern, amb una negativitat obsessiva en contra de totes les mesures de reactivació econòmica que es plantegen, i fent evident el desig de que la situació de crisi s’allargui fins al moment en que puguin obtenir algun rèdit electoral, més que la voluntat de contribuir a solucionar el problema.

Tant és que l’evolució del PIB espanyol sigui millor que el d’Alemanya… el que es vol és guanyar les eleccions.

Mentre tant, al País Basc, la democràcia sí ha donat un exemple d’unitat que ben segur portarà a trobar la solució de pau i llibertat que tots els ciutadans volen. A ningú s’ha d’explicar la distància ideològica que separa a socialistes i populars, però el final del terrorisme només podia passar per una ferma aliança d’aquells partits que mai han flirtejat amb el suport o l’aprofitament oportunista del radicalisme i la violència. 

Per què un acord d’esquerres i dretes entorn a una qüestió essencial ha de ser, per definició, inacceptable, si condueix a la resolució d’un problema?

Els polítics estem als òrgans de decisió per trobar la forma de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, no per guanyar-li la partida a l’oponent.

Publicat amb la categoria de General Cap comentari

Me’n faig creus del que he llegit durant aquest dies a internet, sobre qui podrà comprar els pisos protegits que es construiran a l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Pineda de Mar.

De fet, és el mateix que sempre es diu quan es promouen habitatges socials a qualsevol poble o ciutat: “que serà un focus de marginalitat, que serà una zona degradada, que vindran a viure delinqüents…”. Ara li toca a Pineda, i les mentides tornen a circular de la mateixa manera. T’arriba un correu electrònic, l’obres, i no t’ho creus: “Pineda regalarà els pisos de l’ARE a gent de La Mina”. De més grossa no se’n pot dir.

Que quedi clar d’una vegada:

1.    No es regalaran pisos a ningú. Els pisos seran pisos de qualitat, en blocs amb una alçada màxima de tres plantes, i a uns preus més accessibles. Però seran pisos que s’hauran de pagar, i pagar amb hipoteca. El nostre objectiu és simplement que aquelles persones, especialment els joves, que fins ara no han pogut accedir a un pis, puguin comprar-lo a un preu més baix; i que aquells que estan de lloguer a 600 € puguin comprar un pis amb una hipoteca de 600 €.

2.    Els pisos de Pineda seran per a la gent de Pineda. Els pisos s’adjudicaran a través d’un reglament que s’està preparant i on el criteri prioritari de preferència serà haver viscut a Pineda durant anys.

I si algú té cap dubte de què això serà així, en podem parlar i ho podem debatre, però en la forma en què èticament s’han de discutir les coses; no mentint. Perquè si ets un mentider i t’empares de manera covard en l’anonimat d’internet, creus que pots fer mal impunement; però al final la veritat només és una, i no és qüestió de si creus o no creus.

EL PISOS DE PINEDA SERAN PER A LA GENT DE PINEDA. Fi del debat.

Publicat amb la categoria de General 2 Comentaris