Reunió de la Federació del PSC del Maresme

En primer lloc, companys i companyes, donar-vos la benvinguda a a Pineda de Mar i a aquesta trobada del PSC, i agrair als responsables de la Federació que hagin triat el nostre municipi com a lloc per reunir-nos una vegada més.

Voldria aprofitar aquest acte, i el fet de que properament acabarem el curs polític, per plantejar i deixar oberta una reflexió sobre el que considero és encara una assignatura pendent en municipis mitjans com el nostre, on el creixement demogràfic i territorial han produït canvis més que significatius en l’estructura econòmica i la dinàmica social, que han acabat per esgotar les formes tradicionals de política i gestió, i exigeixen el desenvolupament de nous models d’organització i actuació pública.

La primera pàgina de qualsevol manual de gestió pública diu que “l’únic motor per a la qualitat i la millora contínua de les administracions és el canvi”. Però quan passem el full, la segona pàgina diu: “els canvis generen por”. A partir d’aquí, l’acció política es converteix en una eterna lluita entre progressisme i conservadurisme.

Afortunadament, hi ha partits polítics que aposten decididament pel progrés (suposo que tots els que esteu aquí en sabeu alguna cosa). Però “el moviment es demonstra caminant”, i per ser coherents amb una idea de progrés, és necessari que el nostre partit impulsi de manera continuada projectes que suposin un avenç, un impuls cap endavant, per als nostres afiliats, per als ciutadans que representem i per les administracions que governem.
Fa vint anys, una idea, un objectiu i un eslògan, van revolucionar el panorama polític estatal: “el canvi”. Fa un any, una proposta de canvi en la forma de fer política, alternativa als models conservadors, van portar al Partit Socialista als governs d’Espanya i Catalunya.

Evidentment, la idea del canvi no és nova (fa 2500 anys que els filòsofs parlen del canvi perpetu); però des del punt de vista polític, voldria subratllar dos aspectes, com a socialista i com a primer secretari d’una agrupació local mitjana.

D’una banda, crec que el canvi polític exigeix d’una voluntat, però, sobretot, d’un esforç i un compromís decidits per la millora, entesa com un exercici constant de responsabilitat vers els ciutadans i com la única estratègia per respondre a unes necessitats i demandes també canviants. I, en segon lloc, que el valor afegit del canvi es posa de manifest quan la seva dinàmica s’accelera i dona lloc a un salt de qualitat en els projectes que impulsa.

La política i l’Administració municipals són essencialment un servei públic, al que s’ha de dotar de dos valors afegits:

- Qualitat de servei, és a dir, eficàcia (resultats), eficiència (economia de mitjans), i, sobre tot, excel.lència, entesa com aquella prestació que s’anticipa i supera les expectatives dels ciutadans.

- I proximitat, perquè els serveis públics, en general, i encara més els serveis locals, requereixen un contacte permanent amb els ciutadans, com estratègia per optimitzar el coneixement de les seves necessitats i demandes, i multiplicar la capacitat de resposta a les mateixes.

Avui, municipis mitjans com Pineda de Mar (amb 25.000 habitants), crec que es troben en un d’aquells moments on el gran repte de futur passa per promoure un canvi en les formes de fer política, que han d’abandonar la miopia de l’excessiu localisme: aquell on els arbres amaguen el bosc, i on les polítiques de qualitat i proximitat es confonen amb polítiques absolutament individualitzades.

Municipis com Pineda han deixat de ser pobles grans per convertir-se en petites ciutats, amb una gestió política i administrativa que ja no pot respondre una per una a totes les persones, perquè és materialment impossible i perquè el benefici personalista d’un interés individual acaba sent el perjudici d’un interés més general. La nova política de les petites ciutats de Catalunya ha de ser una política de l’interés comú, una política de col.lectius, i, en definitiva, una política social, que anteposi el benefici de la comunitat al dels individus.

Per a algun de vosaltres, com Joan Antoni Baron, que treballa polítiques adreçades a 118.000 habitants, o Joan Rangel, que ha de pensar cada dia en els milions d’habitants del nostre país, aquesta inquietud pot semblar pueril, encara més venint dels sectors més joves del partit. Però us he de confesar, amb sinceritat i humiltat, que per aquells que “sóm de poble”, on els vicis del particularisme, el clientelisme o l’amiguisme són molt freqüents, el plantejament d’una estratègia política fonamentada en un plantejament global de la realitat municipal (“caigui qui caigui” en pro de l’interés comú), genera moltes reticències entre els qui potser hauran de sacrificar quelcom en benefici dels demés.

Els sociòlegs diuen que la societat és quelcom més que la suma dels individus que la integren. En aquesta línia, els nous models de política local han de fer un salt endavant, de la “micropolítica” a la “macropolítica”.

Publicat amb la categoria de Discursos |