Quan s’apropen les Eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny, les enquestes preveuen índexs de participació molt baixos, que s’interpreten com el resultat de la manca d’interès dels ciutadans per la política europea.

El cert és que podem o no interessar-nos per la política europea; però, en qualsevol cas, la política europea ens interessa, afecta als nostres interessos, des del moment en què totes les normes que aprova la Unió Europea són vinculants per a Espanya.  Vulguem o no, hi pensem o no, votem o no, tot el que es decideix al Parlament Europeu ens afecta. I ara més que mai, perquè, situats en el context de crisi en que ens trobem, la recuperació econòmica haurà de ser global, i dependrà molt del ritme de creixement que segueixi Europa.

Després del crack de 2008, l’economia mundial s’està polaritzant entorn a 3 nuclis: Estats Units, Xina i Europa. Estem a Europa, ocupem una posició política i econòmica capdavantera entre els països de la Unió Europea, i podem aprofitar aquesta posició per progressar econòmica i socialment.

Però per aconseguir-ho, hem de tenir la força que dóna al Parlament Europeu el vot de la ciutadania. El nostre destí està també a Europa, i hem de decidir sobre ell.

Publicat amb la categoria de General | 1 Comentari

Després de 30 anys de democràcia, el panorama polític continua mostrant en ocasions signes d’immaduresa, provocats per un excés de partidisme en els posicionaments, els debats i les propostes.

L’existència d’esquerres i dretes, de govern i oposició, no significa necessàriament que tots els debat polítics s’hagin de plantejar en termes de bé o malament, a favor o en contra, sí o no, amb la única intenció de debilitar al contrari i guanyar vots. Hi ha qüestions que, per la seva transcendència o urgència, s’han d’entendre com a qüestions d’estat i requereixen d’un posicionament unitari de totes les forces, en pro de l’interès general i de solucionar problemes que no tenen, o no haurien de tenir, color polític.

Aquests dies estem vivint l’exemple de dues situacions que no es poden plantejar d’altra manera que com a qüestions d’estat, i que, no obstant això, s’estan afrontant de manera molt diferent. Una és la crisi econòmica; una crisi d’abast internacional, on els afectats per la recessió són, directa o indirectament, el conjunt de la ciutadania (qui no ha perdut el treball o l’empresa té por a perdre’ls), i on les solucions s’haurien de plantejar en termes global i de consens. L’altra qüestió d’estat és el terrorisme; una lacra que porta dècades coartant la llibertat dels ciutadans, especialment al País Basc, i que no té més opció política que la desaparició.

La crisi econòmica és tema de debat diari, i, malgrat això, la discussió no avança perquè l’oposició no es mou de la seva estratègia, fent un ús oportunista de la difícil situació econòmica que està travessant el país per desgastar al govern, amb una negativitat obsessiva en contra de totes les mesures de reactivació econòmica que es plantegen, i fent evident el desig de que la situació de crisi s’allargui fins al moment en que puguin obtenir algun rèdit electoral, més que la voluntat de contribuir a solucionar el problema.

Tant és que l’evolució del PIB espanyol sigui millor que el d’Alemanya… el que es vol és guanyar les eleccions.

Mentre tant, al País Basc, la democràcia sí ha donat un exemple d’unitat que ben segur portarà a trobar la solució de pau i llibertat que tots els ciutadans volen. A ningú s’ha d’explicar la distància ideològica que separa a socialistes i populars, però el final del terrorisme només podia passar per una ferma aliança d’aquells partits que mai han flirtejat amb el suport o l’aprofitament oportunista del radicalisme i la violència. 

Per què un acord d’esquerres i dretes entorn a una qüestió essencial ha de ser, per definició, inacceptable, si condueix a la resolució d’un problema?

Els polítics estem als òrgans de decisió per trobar la forma de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, no per guanyar-li la partida a l’oponent.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Me’n faig creus del que he llegit durant aquest dies a internet, sobre qui podrà comprar els pisos protegits que es construiran a l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Pineda de Mar.

De fet, és el mateix que sempre es diu quan es promouen habitatges socials a qualsevol poble o ciutat: “que serà un focus de marginalitat, que serà una zona degradada, que vindran a viure delinqüents…”. Ara li toca a Pineda, i les mentides tornen a circular de la mateixa manera. T’arriba un correu electrònic, l’obres, i no t’ho creus: “Pineda regalarà els pisos de l’ARE a gent de La Mina”. De més grossa no se’n pot dir.

Que quedi clar d’una vegada:

1.    No es regalaran pisos a ningú. Els pisos seran pisos de qualitat, en blocs amb una alçada màxima de tres plantes, i a uns preus més accessibles. Però seran pisos que s’hauran de pagar, i pagar amb hipoteca. El nostre objectiu és simplement que aquelles persones, especialment els joves, que fins ara no han pogut accedir a un pis, puguin comprar-lo a un preu més baix; i que aquells que estan de lloguer a 600 € puguin comprar un pis amb una hipoteca de 600 €.

2.    Els pisos de Pineda seran per a la gent de Pineda. Els pisos s’adjudicaran a través d’un reglament que s’està preparant i on el criteri prioritari de preferència serà haver viscut a Pineda durant anys.

I si algú té cap dubte de què això serà així, en podem parlar i ho podem debatre, però en la forma en què èticament s’han de discutir les coses; no mentint. Perquè si ets un mentider i t’empares de manera covard en l’anonimat d’internet, creus que pots fer mal impunement; però al final la veritat només és una, i no és qüestió de si creus o no creus.

EL PISOS DE PINEDA SERAN PER A LA GENT DE PINEDA. Fi del debat.

Publicat amb la categoria de General | 2 Comentaris

El món, el país, Pineda, les famílies… estan vivint en l’actualitat una crisi de proporcions mai conegudes en els últims 50 anys. La crisi s’ha estès fins als Ajuntaments, que han vist reduïts els seus ingressos en un moment en que les empreses i els treballadors necessiten el màxim suport per tornar a remuntar.

Publicat amb la categoria de General | 1 Comentari

Durant aquests dies d’intens debat polític sobre el model de finançament autonòmic, he recordat alguns dels discursos de l’oposició a les darreres campanyes electorals, on s’acusava al Partit dels Socialistes de Catalunya d’una excessiva connivència amb el PSOE.

Els que coneixem la història del PSC, sabem que el nostre partit es va constituir amb personalitat pròpia, i així continua avui. Es poden fer totes les acusacions malintencionades i electoralistes que es vulguin, es poden fer plantejaments sense cap realisme des de la posicions que no tenen vocació de governar, o es pot llegir la premsa de cada dia, i veure quins son els posicionaments del PSC (psC, amb C majúscula de Catalunya) i del President Montilla en relació al finançament de Catalunya.

El PSC és un partit socialista, com el PSOE, i Montilla un president socialista, com Zapatero. Però res més. Generalment, la proximitat dels plantejaments d’esquerres propicia l’acord entre partits i presidents. En d’altres ocasions, i sempre que és necessari per vetllar pels interessos del país, el Partit dels Socialistes i el President refermen la seva vocació catalanista i col.loquen la defensa dels nostres interessos per sobre de tot.

Les acusacions i especulacions entorn a reunions conspiratives secretes continuen, però el cert és que el PSC i Montilla “se l’estan jugant a Madrid”, inclús en solitari, portant la pressió de les negociacions fins al límit de friccions que no es donarien si el nostre partit actués amb el servilisme que alguns pretenen. Per això, fa uns dies els alcaldes socialistes de Catalunya vam mantenir una reunión amb el President Montilla, i vam traslladar-li la nostra posició i el nostre suport per continuar avançant en les negociacions.

Ja ho he dit en altres ocasions: les negociacions no són ni bones ni dolentes sinó necessàries, i s’han de valorar amb els resultats que finalment s’assoleixin. Parlem llavors. Mentre tant, desgastar als negociadors amb especulacions sobre el que estan posant a ambdós costats de la balança és una posició oportunista que no aporta cap valor al procés d’acord.

Publicat amb la categoria de General | 3 Comentaris

Avui, quan m’aixecava a les 6.30 del matí, pensava en la feina que tenia avui. Les 6 és una hora en que si no estem prou desperts podem confondre el somni amb la realitat. Somiar desperts, fer els somnis realitat… aquesta és a vegades la feina del polític.

Quan fa un any presentava als ciutadans el meu programa de govern, els hi mostrava, és clar, un somni, però amb la força necessària per convertir-lo en compromís. Els primers compromisos s’han complert, els primers somnis s’han fet realitat, i la Pineda de l’any 2015 comença a dibuixar ja les primeres línies nítides.

Són les 6 del matí i, tot i així, és més fàcil imaginar com serà Pineda de Mar al 2015 estant despert que estan adormit. Que sabem ja avui de la Pineda del 2015? Què hem aconseguit avançar al futur:
- Pineda tindrà una mica més de 30.000 habitants, després d’haver-se construït nous barris entre Pineda Centre i Poblenou, amb noves escoles, instituts, equipaments i eixos comercials.
- La mitjana d’edat de la població haurà baixat en facilitar l’accés dels més joves als habitatges socials que es promouran durant els propers anys.
- El nou polígon industrial, a la sortida de l’autopista, donarà treball a una part importants dels pinedencs.
- El tren de rodalies ja no passarà per la costa i la platja estarà lliure de les vies.
- Poblenou tindrà una estació subterrània de tren, i Pineda Centre una altra.
- La carretera N-II ja no passarà pel mig del poble.
- Les aigües de la platja estaran netes, gràcies a la nova depuradora.
- Un gran parc central anirà paral.lel a la riera fins a la platja; i un passeig peatonal anirà des del mar fins a la muntanya.

Tot això era impensable. Fa més de 10 anys que Pineda estava intentant aconseguir alguna d’aquestes coses i no se’n sortia. Avui, estem gestionant el present i el futur de Pineda, i l’impossible es fa possible:

- La nova depuradora s’està construint.
- El Departament d’Educació i l’Ajuntament estan treballant en la construcció durant els propers anys de dues escoles, un institut, un centre d’educació especial i una llar d’infants.
- Acabem d’aprovar el desenvolupament de dos nous polígons industrials
- La Generalitat ha presentat fa uns mesos el pla territorial de la regió metropolitana, on es preveu el soterrament de les vies del tren, la construcció d’estacions a Pineda Centre i Poblenou, i el trasllat de la carretera al costa de l’autopista.
- L’any que ve començaran les obre per desenvolupar la zona PP-1 com a àrea residencial estratègica, amb la prioritat de construir-hi habitatge social.

Els somnis es fan realitat, però no s’expliquen fins que no es materialitzen. Continuo tenint més somnis, i espero explicar-los aviat.

Publicat amb la categoria de General | 1 Comentari

“Pineda flotant”. No és cap projecte urbanístic de construcció sobre el mar, ni cap campanya publicitària sobre les nostres platges, però té molt a veure amb l’estiu.

Quan estic fora de Catalunya, em presento com Xavier Amor, Alcalde d’un poble de 25.000 habitants a la costa del Maresme. I immediatament penso: Poble? 25.000 habitants? Uns mesos sí i d’altres no. Perquè durant l’estiu, el poble de Pineda desapareix del mapa per deixar pas a una petita ciutat de més de 50.000 habitants, nascuda de l’arribada de milers de visitants, que passen els seus dies d’esbarjo als hotels i les segones residències del municipi.

El fenomen de la població flotant multiplica en qüestió de dies les necessitats del municipi (neteja, seguretat, trànsit, atenció sanitària, etc) i el treball dels serveis de l’Ajuntament. En ocasions, les necessitats d’aquesta Pineda flotant amenacen amb desbordar (mai millor dit) la capacitat dels serveis.

Per donar resposta a aquesta realitat hiperactiva que és Pineda durant l’estiu, determinats serveis de l’Ajuntament no paren i han de desdoblar la seva activitat per cobrir totes les demandes que se’ls planteja.

Perquè Pineda estigui de vacances, perquè Pineda estigui de Festa Major, perquè Pineda s’ho passi bé durant l’estiu, els professionals de serveis municipals, de la policia local o de cultura (i les seves famílies) han de continuar al peu del canó.

Gràcies per la vostra feina.

Publicat amb la categoria de General | Cap comentari

Per explicar-vos en que consisteix la feina d’Alcalde, he pensat en transcriure l’agenda del que pot ser un dia qualsevol del mes passat:

07.00 Despertador, dutxa i esmorzar
07.30 Repàs de les noticies del dia
08.00 Ajuntament. Revisar la correspondència
08.30 Despatx de temes amb varis regidors
09.00 Reunió de la Comissió de Govern
10.00 Reunió de coordinació amb tots els regidors
11.30 Visites de ciutadans (8 persones)
13.00 Visita a les obres de la nova biblioteca
14.00 Dinar de treball a Barcelona amb la Diputació
15.30 Reunió amb el Director de l’Agència Catalana de l’Aigua
17.00 Reunió amb el Departament d’Educació de la Generalitat
19.00 Ajuntament. Signatura de decrets i expedients
20.00 Reunió amb veïns i entitats
22.00 Sopar i dormir

Hi ha dies més senzills, i dies molt més complicats.

Publicat amb la categoria de General | 5 Comentaris

Després de la publicació del darrer post, on parlava dels plans de creixement econòmic com a sortida de futur a l’actual situació de crisi, vaig rebre el correu d’un blogger –gràcies Carles- que em preguntava sobre els límits de sostenibilitat als que volia portar aquest projecte de creixement.

La meva visió al respecte és molt clara: no estem buscant el creixement pel creixement

La meva visió al respecte és molt clara: no estem buscant el creixement pel creixement, sinó el creixement per objectius. I aquests objectius són bàsicament tres:
1. Creació de llocs de treball
2. Accés a l’habitatge a baix preu
3. Impuls d’un model de municipi sostenible

Sostenibilitat significa equilibri econòmic: Pineda ha de créixer perquè els pinedencs puguin viure i treballar a Pineda.

Sostenibilitat significa equilibri social: Pineda ha de créixer perquè els barris s’integrin entorn una única identitat de poble; perquè els ciutadans es relacionin en un entorns comuns; i perquè els joves accedeixin a l’habitatge, i, deslliurats d’aquest pes, aportin totes les seves energies al dinamisme del poble.

I sostenibilitat significa finalment (i aquesta és la resposta a la pregunta que em feia en Carles) equilibri natural i territorial: Pineda ha de créixer però respectant sempre els trets que la defineixen com un poble tranquil entre el mar i la muntanya. Per això, estem dissenyant els nous barris de Pineda amb edificis de poques plantes, envoltats de places, d’un gran parc central i de diversos equipaments culturals, esportius i de lleure. I per això el govern de Pineda acaba d’adoptar l’acord de protegir la vall de la riera com a espai desqualificat per a activitats industrials; una decisió valenta en uns temps en que la pressió especulativa dels interessos econòmics entorn l’urbanisme acostumava a aconseguir el contrari.

Creixement? Sí, però amb seny i no a qualsevol preu.

Publicat amb la categoria de General | 2 Comentaris

La teoria de l’efecte papallona diu que el moviment de les ales d’una papallona provoca una alteració en els corrents de l’aire que pot acabar donant lloc a una tempesta a l’altra banda del món.Heu vist per Pineda al president del Banc Central Europeu, al rei d’Arabia Saudí o al president de Xina? Jo no; i algunes persones podrien pensar que té això a veure amb Pineda. El cert és que nosaltres no els coneixem personalment; i que ells no coneixen on està Pineda… però, malauradament, l’efecte papallona ens ha posat en contacte.

Publicat amb la categoria de General | 2 Comentaris