Personal

Quan vaig decidir dedicar-me a la política?

El 18 de setembre de 1975. Aquell dia vaig néixer a Pineda de Mar. Miro... i veig a la meva mare, una dona enormement compromesa amb les entitats veïnals i socials del poble; el meu pare, sindicalista i regidor socialista; i al meu avi, un convençut lluitador d’esquerres.

No em podia dedicar a una altra cosa! Ho portava a la sang.

Però per arribar a ser polític encara faltava avançar molt. Vaig estudiar a l’escola Antoni Doltra, del meu barri, Poblenou; i quan estava a secundària, amb 17 anys, ja vaig començar a participar en política, fins avui.

Mentre tot això passava, vaig tenir la gran sort de trobar-me amb l’Esther, la meva dona, que des de fa 7 anys m’acompanya i m’ajuda incondicionalment en el camí de la vida i de la política.

Sóc polític de vocació perquè no hi ha res més satisfactori que ajudar a la gent a solucionar els seus problemes i aconseguir els seus objectius.

La del polític (i la seva família) és una feina sacrificada, perquè m’hi dedico 24 hores al dia; perquè comparteixo amb els ciutadans les seves inquietuds i les faig meves; perquè no sempre s’entén que en ocasions diguis “no”... Però tenir la confiança dels ciutadans em dóna la força i l’energia necessàries per treballar amb la convicció de que no estic sòl en el camí.

M’apassiona el treball amb les persones i per a les persones, i m’il·lusiona la possibilitat d’impulsar canvis que contribueixin a la millora del conjunt de la societat. Potser per això m’agrada més la política de carrer que la política de despatx; perquè em considero un representant de la gent que em trobo pel carrer, amb la que comparteixo inquietuds i il·lusions.

L’aire del carrer és l’oxigen que renova les idees del polític.